SANT JORDI 2018: LA BÈSTIA XAMUSKINA

Aquest Sant Jordi, coincidint amb la celebració de l’Any del Llibre, ha estat una diada caracteritzada per un esperit participatiu, cohesionador, festiu i cultural. Dins d’aquesta celebració reivindicativa del món associatiu i de la importància de la lectura s’ha presentat una nova bèstia que formarà, per sempre més, un nou element del bestiari popular.

Aquest nou símbol de la cultura popular del poble s’ha d’entendre com un tribut als col·lectius i les persones que durant els anys 80 van recuperar les celebracions tradicionals com Sant Jordi i ens ha de servir per fer-nos reflexionar sobre la importància del patrimoni i la memòria local.

La Xamuskina, nom escollit per votació popular entre les vuit propostes fetes per les escoles de Ripollet, va estar acompanyada durant el seu bateig i cercavila del Poll Foll, el Cabraboc, els gegantons i gegantonets. A més a més, Amics del Teatre van ser els responsables de llegir-nos la llegenda de l’heroïca Xamuskina:

LA LLEGENDA DE LA BÈSTIA

Fa milers i milers d’anys que les bèsties habitaven la terra i cada poble en tenia una. Eren éssers fantàstics que ajudaven els humans amb les tasques de conrear el camp i també eren els seus fidels guardians.

A Ripollet, també en teníem una. Voleu escoltar la seva història?

Vet aquí una vegada, que hi havia una petita bèstia sense nom que va néixer just davant de la porta del Cau del diable. Des d’allà, escoltava totes les malifetes de les bèsties. De tant escoltar les seves penes i remordiments, va decidir que ella faria el bé per no acabar dins d’aquell horrible cau.

Un dia, tot caminant pel bosc, va veure un camp de vinya que s’estenia fins a on li arribava la vista. La drac va veure, molt a prop d’unes estranyes construccions, uns “animalons” que portaven roba i barrets. Tanmateix, n’hi havia uns molt més petits que no paraven de cantar, jugar i riure! Ella mai havia vist aquests éssers i va decidir apropar-se per escoltar-los. Com que no sabia com de ferotges podien ser, va posar la panxa a terra i va començar a arrossegar-se com una serp fins a un amagatall.

Des d’allà, dia rere dia, es passava les hores escoltant els petits animalons i veient com jugaven sense parar. Fins i tot va apendre que no es deien animalons, sinó homes, dones, nens i nenes i que els dissabtes, a la vora del foc, la gent més gran del poble explicava boniques històries als infants.

La bèstia, va estimar tant aquella gent, les seves veus, les seves rialles i les seves històries que va decidir que ella seria una nova habitant d’aquell poble agrícola. Ella seria ripolletenca!

No sabem ben bé com va passar, ni quan de temps va trigar en aconseguir-ho, però després de molts esforços, la drac va fer-se molt amiga de la canalla. Sovint se la podia veure passejar per la vil·la tot acompanyada de nens i nenes que contents, celebraven l’existència d’una habitant tan divertida, ballarina i amant de la lectura. Totes les tardes es podia veure als infants recolzats sobre el cos de la bèstia llegint junts llibres de tota mena.

A més a més, cada nit la bèstia, just abans d’anar a dormir al seu cau del bosc dels Pinetons, controlava que les fonts i canals portessin aigua per fer funcionar els molins fariners i que els pollets, que n’hi havia molts, no es mengessin tot el gra que estava custodiat a les golfes de l’església per la seva amiga, la bruixa Casilda!

Una nit de llamps i trons va veure oberta la porta de les golfes i la Casilda al terra! La seva amiga, tota espantada, li va explicar que el bruixot Brumapu havia entrat a les golfes per robar el gra i així poder fer les seves pocions. La drac, des de petita que escoltava la història de Brumapu que feia, molts i molts anys, que voltava pel Vallès per fer dormir a les criatures i cruspir se les!

Preocupada pels nens i nenes del poble, va començar a cridar i cridar per alertar a tothom, traient flamarades de foc per espantar el Brumapu allà on estigués. Passades unes hores d’interminable recerca, va anar a l’alta torre de l’Argentera, per veure si des de l’atalaia podia trobar al terrible bruixot! Però no va tenir sort.

A partir d’aquell moment, la bèstia va fer de la Torre de l’Argentera la seva segona residència, ja que des d’allà vigilava que tothom estigués protegit del Brumapu. Però, quan ja semblava que tot tornava a la normalitat, la drac va descobrir que el bruixot estava preparant una poció per adormir a tots els nens i nenes de Ripollet. La drac va donar un cop de cua al bruixot i es va beure ella sola tota la poció.

El bruixot, aviat va ser empaitat i capturat pel poble i tot rient anava dient:

– Bèstia inconscient! Cent anys dormiràs, per beure la poció sense parar! Molta voluntat hauràs de posar, si més d’un cop et vols despertar!

Els anys van passar i la drac continuava dormint tot i la insistència dels nens i les pessigolles que li feien.  Finalment, i gràcies a l’ajuda de la Casilda, se la van emportar al seu cau al bosc dels pinetons, amb una catifa de llibres al seu voltant. Com a record del seu acte heroic, els joiers propietaris de la torre de l’Argentera van decidir col·locar a la façana 3 bèsties de ferro per representar els tres grans amors de la drac: la canalla, el poble i els llibres.

La canalla anava creixent, però la història de la bèstia s’anava explicant de pares a fills… El meu avi em va explicar que ell va veure a la bèstia aixecar-se durant la gran nevada del 1962. El repic de les campanes alertant del gran perill i la germanor del poble implorant la seva ajuda va fer despertar la bèstia. Imagineu-vos el meu avi, tot vellet, imitant la postura de la drac traient flamarades de foc per fondre la neu!

Jo, li vaig explicar al meu fill com vaig veure la drac aixecar-se per la llum, el soroll de tabals i trons dels Diables de Ripollet. Ella també volia sumar-se a la gresca i xerinola  del carnaval dels anys 80!

I ara, que ja soc velleta, li explico al meu net com a la diada de Sant Jordi del 2018, acompanyat dels gegantons Teresa i Gonçal, els gegantonets Mariona i Jordi, el Poll Foll i el Cabraboc, veiem com la bèstia que fa cent anys que dorm, es desperta per acompanyar-nos amb el seu ball. I ara que s’aixeca per sempre més, entre tots els nens i nenes, li hem posat un nom.

Des de la meva atalaia ho he vist tot i a totes. Rues de gent amunt i avall, manifestacions de tots els colors, cercaviles, carnavals, diables, gegants, bruixes, actors, ballarins i bèsties que treien foc pels queixals. I ara que ja m’he despertat, sortiré al carrer amb les meves millors gales per ser una més del poble i per al poble. El meu nom és Xamuskina!

 

Des del CIP Molí d’en Rata us donem les gràcies a totes les persones que heu fet possible que la Xamuskina sigui una nova eina del poble i pel poble. Gràcies a tothom per participar-hi! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *