De catifes religioses a art efímer

Una mica d’història….

Aquest any Barcelona ha commemorat el 700 anys de celebracions del Corpus a la ciutat, en un moment de reinvenció de les activitats i dels espais culturals, arran de la crisis sanitària provocada per la Covid-19. És curiós com en els temps de “modernitat” en els que vivim, en el que tot es transforma i s’accelerà, continuem celebrant tradicions que formen part de la nostra herència col·lectiva.

De la mateixa manera que passa amb altres festivitats religioses, el Corpus és una tradició que esperem cada any tot i que no professem un sentiment religiós. Els seus aspectes més coneguts són, sens dubte, l’ou com balla, les catifes florals i la processó. Anem a veure un ou ballar, visitem localitats properes (Sitges, la Garriga i Girona) que engalanen els seus carrers d’espectaculars catifes florals i saltem els plens de la Patum de Berga. El Corpus ha esdevingut per a nosaltres un preescalfament per a berbenes i festes majors.

Tanmateix no podem oblidar que aquesta festivitat té, per algunes persones, una patina negativa en tractar-se d’una de les festes que més va exaltar el franquisme. Moment en que l’Estat i l’Església es repartien les tasques de conscienciació política i religiosa, amb la repercussió que tenia per a la ciutadania no formar part d’aquesta orquestració de poders.

Els òrgans de poder sempre han utilitzat la tradició i les festivitats populars com òrgans de control. L’Església, en el seu origen, va transformar totes les celebracions paganes en festes cristianes, assegurant-se així la participació de la població. L’exemple més proper, a banda del Corpus, és el solstici d’estiu que es converteix en Sant Joan.

Però més enllà de totes aquestes consideracions què és la festivitat del Corpus?

La tradició de les enramades o catifes de flors va néixer per guarnir els carrers per la festa del Corpus, una processó d’exaltació del cos de Crist molt lligada a la collita del blat.

A Catalunya, el Corpus va començar a celebrar-se l’any 1320. En aquesta processó hi desfilaven tots els estaments de la societat, les autoritats civils, eclesiàstiques i militars, en una mena de “posada en escena de la ciutat i la seva jerarquització”. Posteriorment s’incorporaren a la processó quadros, passos d’escenes sagrades i el ric bestiari medieval. Més endavant es va afegir elements profans: joglars, bastoners, castellers i molts d’altres. D’aquesta manera la festa va anar adquirint formes més paganes que religioses. “Fins que la part profana va arribar a ser més esperada i contemplada que la religiosa”[1], fet que va motivar, a partir del segle XVIII, un seguit de prohibicions i la tradició va recular. Com a conseqüència entre els anys 50 i 60 del segle XX, les catifes florals van disminuir i gairebé van desaparèixer a molts municipis.

La festa a Ripollet

Pel que fa a Ripollet, aquesta tradició esdevingué més cèlebre a patir de la segona meitat del segle XIX, sent especialment popular durant els anys 50 i 60 del segle XX. Va desaparèixer com a festivitat del municipi l’any 1971. L’any 1996 es va recuperar la processó i el 2002 les catifes de flors.

La processó de Corpus estava presidida per la custodia. La custodia és un element d’or o d’un altre metall preciós on és col·loca l’ostia després de ser consagrada. Aquest element és el centre de la processó i la portava el rector, sota el tàlem de sis pals.

La processó sortia de l’església, amb dos escolans que duien els gonfanons parroquials i un altre, la creu processional, tres trets disparats des del campanar indicaven la sortida. Tots tres escolans formaven el cap del seguici just davant dels infants dels col·legis vestits de primera comunió, rere dels quals desfilaven els homes amb torxes o atxes enceses. Després hi passaven les confraries, els gremis i les entitats, la banda de la Creu Roja, les Filles de Maria amb el seu penó, la bandera de l’Obra de la Parròquia amb els seus cordonistes, el Cor Parroquial i, al final, la custodia escortada per a policia (els Mossos durant la Republicà) i el Sometent després.

La comitiva cloïa amb les autoritats civils i militars, acompanyades pels agutzils. La processó s’aturava en passar el tàlem davant de les capelles o altars, per tal que el rector posés la custodia a l’altar, moment en que el Cor Parroquial cantava lloances. Els que transportaven el tàlem, el penó i els cordonites que l’acompanyaven eren designats amb antelació. L’abanderat havia de pagar la cera que es consumia durant el seguici religiós, així com una mena de còctel per a les autoritats en acabar l’acte litúrgic. Tot seguit tenia lloc un ball, en què participaven gent jove i també gran, amenitat per una orquestra.[2]

L’evolució i reinvenció de la festa

A poc a poc, els darrers anys, aquesta festivitat ha evolucionat com ho han fet d’altres. Els ens locals, des dels departaments de Cultura, han promogut la recuperació de tradicions perdudes i les han transformat en modernitat. Aquest procés de transformació ha estat possible gràcies a la ciutadania que vol conèixer i transmetre els orígens de les tradicions, tot i que, adaptant-les al seu temps per fer-se-les pròpies.

A Ripollet aquest fenomen no ha passat de llarg. Fa més de cent anys que, al municipi, es fan catifes lligades a la festivitat del Corpus. L’entitat Cultura i Tradició ha estat l’encarregada des de fa anys de guarnir els carrers del nucli antic amb aquestes catifes de flors, com una mostra d’art efímer. Les catifes són obres d’art naturals, mandales efímers pintats sobre l’asfalt que s’omplen amb pètals, llavors i altres elements de tots els colors. Les catifes contribueixen a embellir el carrer i a crear un espai excepcionalment perfumat i són ritualment destruïdes en acabar la jornada.

Des de l’Ajuntament l’any 2013 es va iniciar el programa “Espais amb encant” amb molt bona resposta per part de la població. Aquest esdeveniment festiu s’ha anat transformant per esdevenir quelcom més, una oportunitat per accedir al nostre patrimoni obrint els espais, tant públics com privats del municipi. Tot i que la iniciativa va néixer molt lligada a la festa que organitza l’entitat Cultura i Tradició en l’actualitat totes dues es nodreixen l’una a l’altra, de manera que el resultat és el d’un matí molt reeixit al centre històric on allò que és públic i allò que és privat es fonen i s’omplen de contingut.

Amb aquesta acció es dóna visibilitat a diferents indrets del municipi que sovint són desconeguts o passen desapercebuts i tenen un interès des de el punt de vista patrimonial.

Tanmateix s’aprofita per cobrir, entre d’altres, la necessitat que té el municipi de fer visible el nucli antic com a eix vertebrador de la nostra història creant un discurs transversal on es posa en valor l’espai públic del nostre municipi.

Els espais s’obren per nodrir-los d’activitats, s’omplen de contingut a través de les diferents mostres d’art efímer i d’arts escèniques en totes les seves vessants la música, la dansa, el teatre i la literatura. Omplir els espais de contingut ens porta a lligar-ho amb un element essencial pel projecte el de la participació associativa i ciutadana. Es convida als veïns i veïnes a formar-ne part, tant obrint els seus patis i eixides, com guarnint o dinamitzant algun dels espais. Aquesta obertura a la participació fa que la festa es renovi cada any amb l’aparició de nous espais i participants. “Espais amb encant” vol ser un lloc de trobada, de cultura, de tradició, d’actualitat, de novetat, de patrimoni i d’esbarjo. Un espai de transversalitat per a que els curiosos puguin contemplar i gaudir a la vegada.

En definitiva aquesta festa és un punt de trobada on, ja sigui col·laborant en la posada en valor de tots aquests espais o bé fent catifes florals, trobaràs el teu lloc de participació en aquesta festa de l’art efímer.

 

 

 

[1] Bienve Moya a la taula rodona “Catifes i enramades per Corpus: els origens, l’evolució i l’art efímer. Ateneu Barcelonés, juny 2019.

 

[2] J.M. Cabezas. “L’Abans de Ripollet. Recull gràfic 1870-1974” Col·lecció Vallés Occidental. Editorial edafós. 2010.