PROGRAMA DEL DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS 2018

 

El Dia Internacional dels Museus i les Nits de Música

arriben al CIP

El Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, és una celebració a escala mundial que té lloc anualment des del 1977 amb l’objectiu d’apropar als ciutadans la tasca que fan els museus com a institucions al servei del desenvolupament de la societat, de la cooperació i de l’enriquiment de les cultures.

Aquest any 2018,  el Dia  Internacional dels Museus i les Nits de música seran el punt de partida d’un programa anual en commemoració del vuitanta aniversari de la Batalla de l’Ebre i que té per lema Memòria = dignitat.

El dissabte 19 de maig a les 18 hores us esperem a l’entrada de l’Arxiu Municipal, ubicat a la plaça de la Constitució, per realitzar l’itinerari guiat “Ruta dels refugiats de la Guerra Civil Espanyola a Ripollet” a càrrec de l’associació Mai Més! Una ruta a peu, per a tots els públics, pels principals punts de la ciutat on descobrirem l’arribada de les persones refugiades de la guerra civil i el feixisme a Ripollet.

El dissabte al vespre podreu gaudir de diferents activitats al CIP Molí d’en Rata: entre les 20 i les 00 hores hi hauran portes obertes a les nostres instal·lacions, a les 21:30 gaudirem de les Nits de música: melodies de guerracàrrec de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell i amb la col·laboració de l’associació GER i la participació d’Amics del Teatre i tancarem la vetllada amb l’actuació de la Coral Tradicional de la Societat Coral “El Vallès“.

El diumenge 20 de maig al matí tindrem, per una banda, portes obertes de 10:30 a 14 hores, a les 11:30 hores realitzarem una visita guiada a l’exposició “Andreu Solà. La mirada d’un ripolletenc a la Catalunya modernista” i taller de pintura per adults (les places són limitades! Recordeu que cal inscripció prèvia) i a les 12 hores farem una visita familiar al Molí d’en Rata.

I per últim, a les 13 hores no us podeu perdre la presentació de la Joia del Museu on podeu descobrir documentació municipal del primer franquisme.

US HI ESPEREM!!

Dia Internacional dels Museus 2018

Dia Internacional dels Museus 2018

 

El tema per a l’any 2018: Museus hiperconnectats: nous enfocaments, nous públics

 

SANT JORDI 2018: LA BÈSTIA XAMUSKINA

Aquest Sant Jordi, coincidint amb la celebració de l’Any del Llibre, ha estat una diada caracteritzada per un esperit participatiu, cohesionador, festiu i cultural. Dins d’aquesta celebració reivindicativa del món associatiu i de la importància de la lectura s’ha presentat una nova bèstia que formarà, per sempre més, un nou element del bestiari popular.

Aquest nou símbol de la cultura popular del poble s’ha d’entendre com un tribut als col·lectius i les persones que durant els anys 80 van recuperar les celebracions tradicionals com Sant Jordi i ens ha de servir per fer-nos reflexionar sobre la importància del patrimoni i la memòria local.

La Xamuskina, nom escollit per votació popular entre les vuit propostes fetes per les escoles de Ripollet, va estar acompanyada durant el seu bateig i cercavila del Poll Foll, el Cabraboc, els gegantons i gegantonets. A més a més, Amics del Teatre van ser els responsables de llegir-nos la llegenda de l’heroïca Xamuskina:

LA LLEGENDA DE LA BÈSTIA

Fa milers i milers d’anys que les bèsties habitaven la terra i cada poble en tenia una. Eren éssers fantàstics que ajudaven els humans amb les tasques de conrear el camp i també eren els seus fidels guardians.

A Ripollet, també en teníem una. Voleu escoltar la seva història?

Vet aquí una vegada, que hi havia una petita bèstia sense nom que va néixer just davant de la porta del Cau del diable. Des d’allà, escoltava totes les malifetes de les bèsties. De tant escoltar les seves penes i remordiments, va decidir que ella faria el bé per no acabar dins d’aquell horrible cau.

Un dia, tot caminant pel bosc, va veure un camp de vinya que s’estenia fins a on li arribava la vista. La drac va veure, molt a prop d’unes estranyes construccions, uns “animalons” que portaven roba i barrets. Tanmateix, n’hi havia uns molt més petits que no paraven de cantar, jugar i riure! Ella mai havia vist aquests éssers i va decidir apropar-se per escoltar-los. Com que no sabia com de ferotges podien ser, va posar la panxa a terra i va començar a arrossegar-se com una serp fins a un amagatall.

Des d’allà, dia rere dia, es passava les hores escoltant els petits animalons i veient com jugaven sense parar. Fins i tot va apendre que no es deien animalons, sinó homes, dones, nens i nenes i que els dissabtes, a la vora del foc, la gent més gran del poble explicava boniques històries als infants.

La bèstia, va estimar tant aquella gent, les seves veus, les seves rialles i les seves històries que va decidir que ella seria una nova habitant d’aquell poble agrícola. Ella seria ripolletenca!

No sabem ben bé com va passar, ni quan de temps va trigar en aconseguir-ho, però després de molts esforços, la drac va fer-se molt amiga de la canalla. Sovint se la podia veure passejar per la vil·la tot acompanyada de nens i nenes que contents, celebraven l’existència d’una habitant tan divertida, ballarina i amant de la lectura. Totes les tardes es podia veure als infants recolzats sobre el cos de la bèstia llegint junts llibres de tota mena.

A més a més, cada nit la bèstia, just abans d’anar a dormir al seu cau del bosc dels Pinetons, controlava que les fonts i canals portessin aigua per fer funcionar els molins fariners i que els pollets, que n’hi havia molts, no es mengessin tot el gra que estava custodiat a les golfes de l’església per la seva amiga, la bruixa Casilda!

Una nit de llamps i trons va veure oberta la porta de les golfes i la Casilda al terra! La seva amiga, tota espantada, li va explicar que el bruixot Brumapu havia entrat a les golfes per robar el gra i així poder fer les seves pocions. La drac, des de petita que escoltava la història de Brumapu que feia, molts i molts anys, que voltava pel Vallès per fer dormir a les criatures i cruspir se les!

Preocupada pels nens i nenes del poble, va començar a cridar i cridar per alertar a tothom, traient flamarades de foc per espantar el Brumapu allà on estigués. Passades unes hores d’interminable recerca, va anar a l’alta torre de l’Argentera, per veure si des de l’atalaia podia trobar al terrible bruixot! Però no va tenir sort.

A partir d’aquell moment, la bèstia va fer de la Torre de l’Argentera la seva segona residència, ja que des d’allà vigilava que tothom estigués protegit del Brumapu. Però, quan ja semblava que tot tornava a la normalitat, la drac va descobrir que el bruixot estava preparant una poció per adormir a tots els nens i nenes de Ripollet. La drac va donar un cop de cua al bruixot i es va beure ella sola tota la poció.

El bruixot, aviat va ser empaitat i capturat pel poble i tot rient anava dient:

– Bèstia inconscient! Cent anys dormiràs, per beure la poció sense parar! Molta voluntat hauràs de posar, si més d’un cop et vols despertar!

Els anys van passar i la drac continuava dormint tot i la insistència dels nens i les pessigolles que li feien.  Finalment, i gràcies a l’ajuda de la Casilda, se la van emportar al seu cau al bosc dels pinetons, amb una catifa de llibres al seu voltant. Com a record del seu acte heroic, els joiers propietaris de la torre de l’Argentera van decidir col·locar a la façana 3 bèsties de ferro per representar els tres grans amors de la drac: la canalla, el poble i els llibres.

La canalla anava creixent, però la història de la bèstia s’anava explicant de pares a fills… El meu avi em va explicar que ell va veure a la bèstia aixecar-se durant la gran nevada del 1962. El repic de les campanes alertant del gran perill i la germanor del poble implorant la seva ajuda va fer despertar la bèstia. Imagineu-vos el meu avi, tot vellet, imitant la postura de la drac traient flamarades de foc per fondre la neu!

Jo, li vaig explicar al meu fill com vaig veure la drac aixecar-se per la llum, el soroll de tabals i trons dels Diables de Ripollet. Ella també volia sumar-se a la gresca i xerinola  del carnaval dels anys 80!

I ara, que ja soc velleta, li explico al meu net com a la diada de Sant Jordi del 2018, acompanyat dels gegantons Teresa i Gonçal, els gegantonets Mariona i Jordi, el Poll Foll i el Cabraboc, veiem com la bèstia que fa cent anys que dorm, es desperta per acompanyar-nos amb el seu ball. I ara que s’aixeca per sempre més, entre tots els nens i nenes, li hem posat un nom.

Des de la meva atalaia ho he vist tot i a totes. Rues de gent amunt i avall, manifestacions de tots els colors, cercaviles, carnavals, diables, gegants, bruixes, actors, ballarins i bèsties que treien foc pels queixals. I ara que ja m’he despertat, sortiré al carrer amb les meves millors gales per ser una més del poble i per al poble. El meu nom és Xamuskina!

 

Des del CIP Molí d’en Rata us donem les gràcies a totes les persones que heu fet possible que la Xamuskina sigui una nova eina del poble i pel poble. Gràcies a tothom per participar-hi! 

PROGRAMACIÓ DE SANT JORDI 2018

Aquest Sant Jordi, coincidint amb la celebració de l’Any del Llibre, serà el moment de reviure l’esperit participatiu, cohesionador, festiu i cultural amb la figura d’un gran drac! Un nou
símbol del bestiari popular, del poble i per al poble.

Malauradament el drac encara no té nom. Ajuda’ns a escollir un dels noms proposats per les escoles per tal que la seva figura mai més torni a quedar en l’oblit! Tothom pot participar-hi!

Sant Jordi 2018

Sant Jordi 2018

ESPAIS DE VOTACIÓ

La votació tindrà lloc del 9 al 20 d’abril. Per tal de participar-hi, has de marcar una única casella i dipositar la butlleta a alguna de les urnes ubicades als següents equipaments:

—Biblioteca Pública
—Centre Cultural
CFA i Escola d’Adults Jaume Tuset
CIP Molí d’en Rata
—Mercat Municipal
—Patronat Municipal d’Ocupació
—Poliesportiu Municipal
—Servei d’Ocupació de Catalunya

 

POSSIBLES NOMS DEL DRAC

Ales 

“Ens agrada perquè li hem vist unes ales de ferro molt maques”

Cirera
“Un nom femení, relacionat amb la natura”

Draguifoc
“Un nom tant fort com un drac de ferro que mola molt”

Draguillet
“Des d’un racó de l’Argentera, ens vigila un dragonet que, de tant que s’estima el poble, es fa
dir el Draguillet”

Draquinus Màximus
“El drac té molts poders: llegir, escoltar els infants i jugar amb ells quan estan sols”

Escam
“El drac és un rèptil i els rèptils tenen escates”

Ripodrac
“Aquest nom és un joc de paraules divertit, fàcil de pronunciar i de recordar”

Xamuskina
“De les cendres del primer drac de Ripollet reneix la dragona Xamuskina, valenta, guerrera
i guaridora de ferides”

 

PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS DEL DRAC

Escrutini. Dissabte 21 d’abril, a les 19 h, al Centre Cultural

Taller del Drac del CIP Molí d’en Rata. Diumenge 22 d’abril, a les 11h a la pl. de Pere Quart.
Vols crear amb nosaltres la teva disfressa de drac personalitzada per Sant Jordi? Per celebrar el bateig del drac de Ripollet, farem un taller molt divertit amb tot de manualitats per a la canalla!

Bateig del Drac i primera cercavila. Diumenge 22 d’abril, a les 12h a la pl. de Pere Quart
El recorregut de la cercavila serà de la pl. de Pere Quart a la Torre de l’Argentera.

Anima’t a moure la bèstia!

DRAC DE RIPOLLET

Mireu totes les activitats programades durant l’any del llibre i per Sant Jordi 

 

TALLER JUGA AMB LA HISTÒRIA

El diumenge 29 d’abril a les 12h, vine al CIP a fer el taller del Juga amb la Història “Sorpreses amb farina”.

En aquest taller podreu aprendre a fer la vostra pròpia plastilina. Amb farina, aigua i sal i utilitzant colorants alimentaris, podreu donar el color que vulgueu i fer un munt de figures diferents.

Us hi esperem per passar una estona divertida!!

Recordeu que el preu és 1.5€ els menors de 5 anys i 4€ els que tinguin més de 5.

Podeu fer la inscripció a partir del dilluns 23 al tel. 93 594 60 57 o al correu electrònic molidenrata@ripollet.cat.

Juga amb la història d'abril: 2018

Juga amb la història: sorpreses amb farina

PROGRAMACIÓ ANY DEL LLIBRE 2018

Any del Llibre 2018: Més llibres, més lliures

Aquest any 2018 va ser declarat Any del Llibre per respondre al compromís de situar el llibre i la lectura en el primer pla de les polítiques culturals municipals: no com a forma d’incrementar els percentatges de persones lectores a Ripollet, sinó com una eina de desenvolupament positiu de la comunitat i un element de democratització de la societat que garanteix l’entrada al coneixement, independentment del nivell social o la situació econòmica de cada individu.

Podeu consultar el programa actualitzat de totes les activitats que es realitzaran per commemoració de l’Any del llibre a Ripollet a http://pmc.ripollet.cat/dev/asp/content.asp?id=27863

Programació 2018 Any del Llibre

2018 Any del Llibre

TALLER JUGA AMB LA HISTÒRIA

El diumenge 18 de març a les 12h, vine al CIP a fer el taller del Juga amb la Història “La bruixeta remeiera”.

La mestressa del molí és una bruixeta remeiera! Un taller teatralitzat on la mestressa del molí d’en Rata ens ensenyarà alguns dels remeis casolans que li van ensenyar els seus avis!

No perdeu l’oportunitat que els més petits reconeguin el valor curatiu d’algunes plantes, llegums o llavors per alleujar dolors com alguns mals de panxa.

Reserva la teva plaça! T’esperem!

 

La bruixeta remeiera!

Cartell juga amb la història

TALLER JUGA AMB LA HISTÒRIA

Aquest diumenge 25 de febrer a les 12h, vine al CIP a fer el taller del Juga amb la Història “El gran dinar”.

T’agrada la història i la gastronomia? Vine a fer amb nosaltres aquest taller que combina totes dues especialitats! Aprendrem l’etiqueta i els costums culinaris del segle XIX  de les diferents classes socials de la manera més divertida!

No t’ho perdis!

taller juga amb la història de febrer

Taller juga amb la història: el gran dinar

Es recomana inscripció prèvia al Telèfon 93 594 60 57 o al correu molidenrata@ripollet.cat.

SUPERCARNAVAL DE RIPOLLET 2018

Ja som a la setmana del Carnestoltes i tenim un programa farcit d’activitats! Des del CIP Molí d’en Rata volem compartir amb vosaltres la llegenda del Cabraboc!

Com a grans novetats del 2018, després de la penjada del Cabraboc per part de la Colla de Diables, la Colla de Gitanes farà la representació de les danses del Cabraboc i el Vell i la Vella i, a més a més, aquest 2018 es gira la Rua!

Programa general carnaval 2018 i bases de participació de la rua

Programa carnestoltes 2018

La llegenda del Cabraboc

Des del CIP us volem explicar alguns dels trets més identitaris de la festa, a Ripollet. I per aquest motiu us volem explicar la llegenda del Cabraboc.  La llegenda diu així:

“Una vegada, ja fa molts anys, hi havia un vell i una vella que la diada de Carnaval van sortir a passejar. La vella portava un cistell amb una olla dins, tot feia pensar que hi portava el dinar. Tot caminant es van trobar amb una colla de joves disfressats que ballaven el Ball de Gitanes i amb una colla de diablots que jugaven amb ninots de paper penjats a l´esquena cantant allò de: Jo te l´encendré el tio, tio frescoUn dels diablots va veure la vella i el cistell i va pensar: Ara és la meva, i amb una fanga que portava va ventar un cop a l´olla de la vella. Tothom es va quedar ben parat, perquè de l´olla en comptes d´escudella en va sortir un gat que, en un tres i no res i per art d´encantament, es va convertir en cabraboc. Una cosa així no passa cada dia, anava en boca de tothom. Se’n va parlar tant que cada any per Carnaval les colles de comparses, tot fent broma, ho representaven. D’aquesta manera és com el vell i la vella, el gat, els diablots i el cabraboc es van introduir en les festes del Carnaval de Ripollet.”

 

Potser més d’una persona ha sentit alguna vegada aquesta llegenda però, coneixeu el seu origen?

El cabraboc, és un faune sense una forma perfectament definida i, tot i que algunes fons parlen d’una identificació amb la deïtat de la mitologia celta Cernnunos, no sembla que es pugui assegurar aquesta vinculació.

Detall Déu Cernnunos

Calder de Gundestup. British Museum, 100 a.C

També podríem trobar-li antecedents en la deessa itàlica Juno Sospita (sàvia) o Juno Caprotina (de les cabres). En ambdós casos la deessa s’associa a un boc. Les festes dedicades a aquestes formes de la divinitat tenien a veure amb la fertilitat i es tracta de ritus que es remunten a l’inici de Roma.

Quin significat o funció té aquesta llegenda?

Val a dir que aquesta llegenda jugava un paper molt important ja que servia per ensenyar als joves a no endinsar-se al bosc sense acompanyament. Parlem de joves i no nens perquè està pensat per atemorir persones que tenen cert coneixement sobre relacions sexuals (el cabraboc empaitava les seves presses amb intencions “poc conciliadores”).

Paral·lelament, aquesta llegenda també representava, i representa, un element transformador (el cabraboc en el carnaval, es transforma de gat a criatura). Això s’explica dins del cicle anual; és a dir, el carnaval és la celebració del final de l’hivern i l’inici d’una nova etapa reproductora de la natura. Aquest canvi tan brusc per a la comunitat va generar, dins la col·lectivitat, la necessitat de representar aquesta realitat mitjançant una historia simbòlica, enfocada amb un ésser bisexual, mig cabra i mig boc, que presenta aquesta continuïtat vital. En el concret de Ripollet, el Cabraboc té una duble dualitat: mig persona mig faune i mig cabra mig boc.

Però la llegenda no es basa només amb aquests elements simbòlics hi han molts d’altres:

La Olla simbolitza l’abundància: és l’olla on es cuina el porc, la riquesa de l’alimentació que es conserva durant tot l’any. El fet de tenir-la plena amb un gat és sinònim de fantasia.

Diablots ballant el ball de Gitanes: Aquest ball, per definició, ajunta diversos elements carnavalescos com, per exemple, la presència d’un diablot tradicional. També és un símbol de transformació de la vellesa cap a la joventut. A Ripollet els diablots formaven part del cos de dansa del Ball de Gitanes, obrint pas a cops de tralla per tal de poder dansar.

El Tio Fresco: Aquest és un ball perfecte per a la llegenda del cabraboc degut a que s’insinuen durant la seva durada moviments sexuals de manera molt subtil.

A la versió adulta del joc els balladors, disposats en rotllana, porten penjat a l’esquena un tros de paper en forma de paperina o ninot. L’objectiu del jon és cremar el ninot del ballarí de devant procurant, a la vegada, que ningú cremi el teu paper.

Element sonor: Segons Joan Amades la única manera de fer fugir al cabraboc era mitjançant la música, amb sonalls o panderetes.

El vell i la vella. Ella sembla encarnar el sentit de la mare terra.

 

La recuperació a Ripollet de la llegenda

Només es conta amb una menció en el Costumari Català de Joan Amades, en el qual es parla del Cabraboc en relació al Ball de Gitanes. Sembla ser que antigament havia estat un personatge de la rua de carnaval. Quan els membres de la Unió Excursionista de Catalunya de Ripollet, van decidir recuperar el Carnaval, als inicis de la democràcia, van contactar amb persones nascudes a finals del segle XIX per comprovar si recordaven alguna cosa de la informació  del folklorista Joan  Amades. No va ser així, però la llegenda es va crear de nou i a l’actualitat està ben consolidada.

 

La reconstrucció simbòlica del Cabraboc.

La Colla de Diables ha jugat un paper molt important en la reconstrucció simbòlica del Cabraboc a Ripollet. Ells són els encarregats de la penjada i despenjada del cabraboc, el fan encapçalar la rua de dissabte, porten la llegenda a les escoles i fins i tot s’han encarregat en més d’una ocasió de la seva restauració.

Històricament, la titella va ser construït per la CRAC (Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals). La llegenda ha estat representada per la Colla de Diables, les Bruixes de Ripollet i la Colla del ball de Gitanes en els diferents moments.

 

II GIMCANA FOTOGRÀFICA. RIPOLLET, UN PASSEIG EN EL TEMPS

Diumenge es va inaugurar al Cip Molí d’en Rata, l’exposició “II Gimcana fotogràfica-Ripollet. Un passeig en el temps” amb la presència de membres de l’associació. També vam comptar amb l’assistència del regidor de Patrimoni i Memòria Històrica David Fontanals i Joan Serrano com a un dels autors de les fotografies que van servir de referència per fer la gimcana.

Una exposició que, com ha expressat el Regidor David Fontanals, té una gran importancia, ja que, la mirada al passat, sense perdre de vista el present, és l’eina que ens ha de servir per reflexionar sobre el futur. A més a més, cal remarcar l’esforç de sociabilitzar la fotografia per tal que la societat pugui gaudir-ne.

L’exposició és una mostra de diferents llocs de Ripollet veient l’abans i l’ara. Estarà temporalment al CIP per poder-la visitar.

 

 

LA LLEGENDA DEL CABRABOC ARRIBA AL CIP

Resultado de imagen de cabrabocAquest diumenge 28 de gener a les 12h, vine al CIP a fer el taller del Juga amb la Història per conèixer la llegenda del Cabraboc!!

El Cabraboc és un faune, meitat persona i meitat cabra/boc, que passeja pels boscos i és un xic entremaliat. A la nostra ciutat és molt important, ja que forma part del bestiari popular i de La Llegenda del Vell i la Vella de Carnestoltes.

No t’ho perdis! Vine a descobrir l’origen tant misteriós del rei del Carnaval!

Si vols més informació sobre la llegenda del Cabraboc, pots trobar-la en: http://cipmolidenrata.ripollet.cat/wordpress/?p=584